CORONES-DE-MERITXELL–480×445

Ja disposem de les Corones de Meritxell a les nostres pastisseries. I avui volem fer una mica d'història ... El 1921, el bisbe Justí Guitart demanava al papa Benet XV, que el poble andorrà pogués veure coronada canònicament la imatge de la mare de Déu de Meritxell. Una corona feta amb les joies que els andorrans van donar a la seva patrona. I això va esdevenir un fet històric el dia 8 de setembre del 1921, fa just noranta anys. Hi assistí expressament com a llegat papal, el cardenal arquebisbe primat de Tarragona, Francesc Vidal i Barraquer, i va ser una festa per a tot el poble andorrà, que acabà, tal com diu el full de propaganda imprès per a l'acte, "amb disparo de traques i xamosos ramellets de focs japonesos". Un toc de modernitat en aquella Andorra que poc imaginava com i de quina manera el món modern faria acte de presència poques dècades després. Sigui com sigui, avui som pelegrins de Meritxell i com diu l'estrofa central que canten els gojos: "Beneït és tothora el dolç nom de Meritxell. El romeu aquí us adora, dels comtats de Foix i Urgell; de la Conca i la Cerdanya us vénen a visitar. De Meritxell Verge santa, vullaunos sempre ajudar."

Ja disposem de les Corones de Meritxell a les nostres pastisseries. I avui volem fer una mica d’història … El 1921, el bisbe Justí Guitart demanava al papa Benet XV, que el poble andorrà pogués veure coronada canònicament la imatge de la mare de Déu de Meritxell. Una corona feta amb les joies que els andorrans van donar a la seva patrona. I això va esdevenir un fet històric el dia 8 de setembre del 1921, fa just noranta anys. Hi assistí expressament com a llegat papal, el cardenal arquebisbe primat de Tarragona, Francesc Vidal i Barraquer, i va ser una festa per a tot el poble andorrà, que acabà, tal com diu el full de propaganda imprès per a l’acte, «amb disparo de traques i xamosos ramellets de focs japonesos». Un toc de modernitat en aquella Andorra que poc imaginava com i de quina manera el món modern faria acte de presència poques dècades després. Sigui com sigui, avui som pelegrins de Meritxell i com diu l’estrofa central que canten els gojos: «Beneït és tothora el dolç nom de Meritxell. El romeu aquí us adora, dels comtats de Foix i Urgell; de la Conca i la Cerdanya us vénen a visitar. De Meritxell Verge santa, vullaunos sempre ajudar.»