Sucs de fruita natural sans i bons per a la seva salut com la Guanàbana, l’anticancerós natural més potent del planeta. La guanàbana és la planta anticancerosa més poderosa del planeta, i es fa servir des de fa més de quaranta anys als Estats Units, a Europa i a l’Àsia. Centenars de treballs d’investigació, fets en més de vint laboratoris del més alt nivell científic, n’han validat els beneficis per ajudar a curar milers de casos de càncer de còlon, estómac, pàncrees, pròstata, mama, ronyons i pulmons. Entre aquests laboratoris figuren l’Instituto Nacional del Cáncer, el National Health Center, la Purdue University de Califòrnia i la Facultat de Ciències Mèdiques de la Universitat Catòlica de Corea del Sud. ¿Què és la guanàbana? També coneguda com a graviola, la guanàbana, és una planta que creix a les àrees tropicals de l’Amèrica Central i del Sud, especialment a l’Amazònia. El seu fruit és de color verd fosc, està cobert d’espines suaus, té polpa blanca i cremosa, és lleugerament àcid i té una mida més o menys gran i la pell molt prima. Cada una de les parts de la planta (escorça, fulles, arrels, llavors i fruits) té un ús terapèutic específic, tot i que la part que concentra més principis actius és la fulla, on es troben les acetogenines. Què són les acetogenines? Les acetogenines, que pertanyen a la família de les anonàcies, són substàncies ceroses que resulten de combinar àcids grassos de cadena llarga amb una unitat de 2-propanol amb carboni 2, per formar una lactona terminal, que queda a l’inici de la cadena. Aquestes substàncies actuen directament sobre les mitocòndries, l’ATP i l’aparell reticular de Golgi, així com sobre les membranes i plasmes cel·lulars de les cèl·lules canceroses, les quals destrueixen de manera selectiva, sense afectar les cèl·lules i teixits sans. ¿Com funcionen? Les acetogenines actuen exclusivament contra les cèl·lules inactives o d’origen tumoral –com que no tenen capacitat de morir, aquestes cèl·lules s’aglomeren i van formant els tumors–: en disminueixen progressivament la calcificació fins a fer-les desaparèixer, la qual cosa requereix un cert temps. Quan es tracta de càlculs tumorals o calcificacions al fetge, pàncrees, pulmons, cervell o ronyons, la dosi ha d’augmentar de 5 a 7 grams diaris, i la ingesta ha de ser superior a sis mesos. Guanàbana versus «adriamicina» D’acord amb estudis comparatius elaborats in vitro, els efectes de la guanàbana són 10.000 vegades més potents que els de l’adriamicina, un quimioteràpic molt conegut. A més, la guanàbana no provoca nàusees ni pèrdues de pes o cabells i protegeix el sistema immunològic. Així doncs, resulta la millor alternativa quan no es pot recórrer a la cirurgia o a la teràpia de cobalt (també anomenada radioteràpia), i també quan s’ha de suspendre la quimioteràpia per l’acció iatrogènica (efectes secundaris) sobre el fetge i els ronyons.